– Cap posta de sol no supera el resplendor del teu rostre, cap estrella brilla més que els teus ulls, cap lluna tindrà mai el teu misteriós encant i mai el sol resplendirà més que tu.

– No diguis “t’estimo”. Deixa’m sentir-ho! Tu has conquerit el meu cor. Ets la meva ànima bessona. Sempre seràs al meu cor.

– T’estimo de tot cor, i estaré sempre amb tu, passi el que passi. La teva presència m’ha estigmatitzat la vida.

– El somni més bonic que mai he tingut és aquell al qual estava amb tu, l’amor més profund que he sentit és la teva creació! El món més bonic que he vist són els teus ulls i la visió més bonica que mai he tingut ets tu!

– Pots comprar regals però no pots comprar l’amor. La vida no paga la pena sense amor.

– T’enyoro molt, i hem parlat poc en les darreres setmanes, cada dia penso en tu i penso que algun dia tot serà diferent, tinc moltes ganes de fer coses, i una d’aquestes coses que vull fer és poder veure’t en persona una altra vegada. La meva vida és més simple i més senzilla cada vegada que penso en tu. La meva família et vol conèixer, recorda que t’estimo molt i que sempre penso recolzar-te i que sempre et sentis feliç, cuida’t molt.

– Jo només et puc oferir el meu amor i aquest poema a tu, l´home que estimo. Tu, que em dones tanta felicitat. Des que et conec, visc a un núvol. El cor m’explota de tot aquest excés d´amor que no puc fer-te compartir. T’he esperat tota la vida.

– Viu avui, apren d’ahir i tingues esperança en demà.

– Estar al teu costat i no tenir-te és com estar enfront del buit. T’estimo i no puc viure sense tu.

– No necessito cridar-li al món que T’ESTIMO. S’escolta millor quan t’ho dic en SILENCI. Et porto al pensament i al cor!!

– L’AMOR no és trobar algú amb qui viure, sinó algú sense el qual no es pot viure.

– De vegades em pregunto per què la meva VIDA és tan BONICA, però ara ja ho sé: perquè DÉU et va POSAR-HI.

– En algun lloc en el temps, nosaltres encara estem junts.

– Em sap greu tot el mal que t’he fet i me’n penedeixo molt, de debò que ho sento. Jo t’estimo molt i no ho oblidis.

– Sempre seràs la nena que m’omple l’ànima com un mar inquiet, com un mar en calma, sempre tan llunyana com l’horitzó cridant en el silenci el teu nom. Als meus llavis sols queda el ressò del meu desengany. Continuo aquí, en el meu somni de seguir-te estimant.

– No puc aguantar més, aixins que ara mateix et besaré com si fos l’últim petó de la meva vida.

– El món sovint diu afortunat a aquell que té grans fortunes. Com sempre, el món s’equivoca. Afortunat és aquell que aconsegueix trobar reflectit el seu propi ésser en el d’un altre esperit. És per això que nomes vivim quan estimem. En el teu ull hi ha la flama de la vida. Jo sóc tu.

– Et juro que t’he intentat oblidar, però no ho he aconseguit, ets massa important.

– En el que pertany al cor vaig aprendre la lliçó…Ja no tinc res més a dir-te ja no tinc res més a fer… Seguiré el meu camí i tu et quedaràs tot sol… Pots creure que no em quedaré, pots creure que no ploraré!!! Tu i jo vam ser una història que finalment queda per explicar.

– T’estimo més que res i no et vull perdre mai. Ets molt bell. T’estimo infant meu, amor meu, vida meva, abandó meu. T’estimo com amic i com amant.

– No només t’he donat el meu cor
Una ofrena, un gest tan comú
Jo t’he donat els milers de colors
Que veurà la meva vida entre les teves mans.